Sobre el valor dels números i una celebració condicional

per Pol Villaverde / idees / 01-11-2019

Hi ha qui diu que avui en dia estem deshumanitzant la societat, ja sigui a través de tecnologia, política o la gestió econòmica i part d’aquesta crítica es fonamenta en la percepció que tot es compta amb dades. Fredes i buides. Incapaces de mostrar què hi ha al darrere. Un bon exemple d’això ho són les estadístiques sobre catàstrofes meteorològiques, atemptats o naufragis de refugiats al Mediterrani. Acostumats a comptar les víctimes per desenes o fins i tot centenars, som insensibles a totes les històries que hi ha al darrere.

És precisament per això que la imatge del cos del petit Aylan a una platja van fer la volta al món, perquè trencaven radicalment amb la deshumanització de la crisi de refugiats. És el problema de les masses, ens embriaguen de fervor quan en formem o ens atemoreixen pel seu poder quan hi som fora. Potser si d’alguna manera connectéssim amb aquest fervor solidari que ens uneix sobre un camp de futbol en plena remuntada però aquest cop amb tota la humanitat desenvoluparíem una empatia fantàstica per millorar les coses i evitar excessos. Però no ens desviem del tema, les dades.

Tensu una idea de negoci? Llegeix aquest article per descobrir els primers passos cap a l’èxit.

Un exemple ben curiós

Els números aspiren a ser objectius, de fet ho són. Però no passa el mateix amb l’enfocament que se’ls hi doni. No fa gaire va saltar la notícia que un poble de Catalunya va esdevenir el segon amb una renta per càpita més alta d’Espanya. És a dir que, en teoria, el ciutadà mitjà d’aquell poblet era molt més ric que el ciutadà mitjà de qualsevol altre punt del país. Quina era la causa del sobtat increment en la riquesa dels habitants del poble?

De fet, no s’havia produït cap augment significatiu en el patrimoni dels habitants, i tampoc s’havien disparat els seus ingressos. Llavors, quina motiu justificava una renta per càpita rècord? Una persona. Aparentment, algú amb molts diners havia decidit instal·lar-se en una de les cases del poble i va provocar que la renta per càpita del poble es multipliqués. Aquest és un exemple que il·lustra la idea anterior i és que, en efecte, la riquesa mitjana del poble s’havia disparat però, ben mirat, el poble no era més ric. Més enllà d’aquesta curiositat sense més importància la idea que es desprèn de l’anècdota està íntimament relacionada amb el que comentàvem abans.

Fins a quin punt un anàlisi exclusivament quantitatiu de les coses serveix per determinar l’estat d’una qüestió. Ningú nega que una índex d’analfabetisme del 5% és millor que un del 8%, però fins a quin punt en tenim prou amb això per determinar si la societat va bé? Que l’atur juvenil es redueixi està molt bé, però no és indicatiu d’una millor qualitat de vida, simplement és indicatiu d’una major quantitat d’hores de feina. I si aquestes hores són en detriment de temps d’estudi? I si denoten una situació de bombolla en un sector com ara el de la construcció, que deixarà a aquests joves a l’estacada un cop esclati?

Tens una idea d’app? A splashapps transformem la teva idea en una realitat. Explica’t i la durem a terme!

Quantitat o qualitat?

Hi ha estudis que intenten mesurar el grau de felicitat dels ciutadans de cada estat a través de la mesura de paràmetres com els que esmentàvem i d’altres de similars com ara la qualitat de la salut i, de nou, la renta per càpita. Sovint els països nòrdics, capdavanters en salut, estat del benestar, o innovació educativa encapçalen aquests rànquings. Ara bé, resulta especialment significatiu adonar-se que, tanmateix, estan també en les primeres posicions pel que fa a les dades de suïcidis. Sembla, doncs, que encara hem de perfeccionar els sistemes de mesura de la felicitat. O tal vegada, simplement, hi hagi coses que no podem quantificar?

Sigui com sigui, en cap cas es tracta de rebutjar els números com a mitjà per prendre millors decisions en tota mena d’àmbits, des de la política fins a l’empresa. En canvi, és possible que calgui una mica més de reflexió i valoració qualitativa.

Aquest mes, a ‘splashapps’ hem assolit les 50.000 descàrregues de les nostres 7 apps. Ho hem celebrat molt però només té sentit que ho fem en la mesura que les nostres apps hagin aportat quelcom positiu a les desenes de milers de persones que les han instal·lat. Si han fet riure, entretingut, divertit, generat amistats, posat en forma o il·luminat a algú, llavors tot plegat ha valgut la pena.

Vols gestionar amb èxit un compte d’Instagram? Llegeix l’article d’un expert amb els seus 7 consells!

Ganes de més?

Has acabat aquest article “Sobre el valor dels números i una celebració condicional” i esperem que l’hagis gaudit. En vols més?

La nostra història

Hi havia una vegada un jove estudiant que va aprendre a programar a l’Escola. Estava fascinat per la possibilitat de crear apps ell mateix i, d’ençà, splashapps va créixer fins a esdevenir una realitat i no un somni infantil.

Tens una idea d’app?

A splashapps transformem la teva idea en una realitat i creem apps útils i jocs divertits. Explica’ns la teva idea i podem intentar dur-la a terme plegats!